bonobo 🐒🍉

#BonDia a les persones que regalen companyia en ser a prop.

La lluna fa un somriure clar. La mar dorm sota el vel fosc de la matinada. L'olivera, indiferent, badalla sota el fanal al ritme del so que cau del campanar. El carrer reestrena el frec suau del ventijol roder que baixa del cim. Un punt a l'horitzó marca el temps sincopat amb la piga de llum que vola a la mar.

Entre els plecs del llençol queden els somnis oblidats.

#BonDia a qui fa els colors amb el gest matiner.

Troba el mar de punts a la primera revolta. Allà vola la mirada i dormen les finestres. L'aire fa tremolar els colors i únicament marca el ritme des de la pedra entre les onades. La següent revolta li regala el gust a mar que desperta amb mandra. El camí baixa costera avall i amaga l'horitzó i els cims.

Al pla, la vista lluita per trobar el cel amagat i la natura oblidada.

#BonDia a les persones que desperten la vida amb la mirada.

L'aire fresc acarona els plecs dels llençols perfilant el cos. El cel colorit entra per la finestra i regala la remor serena del carrer. L'olivera està envoltada de branques al seu voltant i regala l'ombra allargada cap a ponent. Al voltant canta el teuladí fent festa del dia que estrena.

La porta del carrer amaga un temps farcit d'instants nous.

#BonDia a les persones que fan acrobàcies a les abraçades.

Seu a la vora del llit. Amb els ulls tancats, crea el paisatge colorit per la llum tardana. Al terra encara suren rierols entre les fulles i les pedres arrossegades. La mar alena i trenca amb la bromera que desapareix a la sorra. Els colors creixen i fan el reflex del record. La fulla banyada regala la seguretat de romandre a la branca.

El sol de la porta descobreix el cel encara fosc i renovat tacat de llum al damunt.

#BonDia a qui gaudeix del ball dels estels a la matinada.

Les lletres sagnen esfilegades des del prestatge. Fan una filera fosca i marquen el camí per dibuixar el món. Unes roden en silenci, d'altres canten entre el ritme dels grills. De sobte, es fa el silenci i es detenen davant la mirada. Queden allà, immòbils i escampades sobre la taula i son la veu del que la mirada encara té per endevinar.

El toc solitari cau del campanar per empenyer el darrer glop del matí.

#BonDia a qui desperta amb el somni de viure.

Entre el silenci, arriba el ritme de la matinada. El cos rep el cant del cel fosc i regala un ball inesperat.

L'olor de la infantesa arriba barrejat amb el frec de color de l'horitzó.

#BonDia a qui regala la llum que sap fer.

El carrer dorm sota el fanal. Un soroll seré fa el ritme de la son entre les herbes grogues. Queda el ressò de les petjades a la cantonada. L'aire calfa la pell amb una carícia descurada. Els cims s'amaguen de la mirada i només un badalla perfilat amb els colors nous. L'olivera calla. El camí i les revoltes cauen sobre el mar de llums que decora la planura.

El regust matiner regala l'espenta del despertar.

#BonDia a qui fa dolça la vida amb la mirada.

Seu entre els llençols clars. La flaire de la matinada s'escampa entre els bafos calents que entre per la balconada. A sota, el carrer és el paisatge de pejades serenes. El cantó amaga el carrer que encara el cim i l'olivera senyorial deixa anar la remor de les fulles noves.

A l'altre costat del vidre, la foscor amaga la natura viva i desperta.

#BonDia a qui viu i té cura de qui és al voltant i de l'entorn.

Les flames. Un regal per sobreviure i il·luminar, una dolorosa ferida al cos, a la natura, a la llar on és la memòria, als murs que sostenien els moments, les carícies i el ressò de les paraules.
Hui mira les cendres i la pols renegrida. Ara tot s'ha fet res. I l'estima cau galtes avall. I la natura segueix reclamant la cura que li cal.

L'horitzó hui llueix sense colors i ni el cafè dona la força per caminar.

404 bus no trobat.
#HumorQueEnsCal

#BonDia als éssers vius de dins i fora de la mastodòntia.

L'aigua ressona sota els peus i acarona les pedres amb la molsa brillant. El cos rep la llum clara bressolada per l'aire suau del matí. La vida es mostra vergonyosa i fugissera entre les soques dels arbres, als clivells de les pedres, entre les onades transparents. I arriba el plany del mon trasbalsat pel dolor de la pèrdua, de la ferida del foc i de l'aigua.

Som part de la natura que ens cuida i nosaltres maltractem.

#BonDia a qui traspua humanitat.

El cant de la merla sura entre les branques de l'olivera. De sobte, els ulls troben el silenci i només els colors del cel cremant acaronen el rostre. Els llavis troben el gust de la matinada a cada glop. Les mans agafen el fresc que regalima per l'esquena. Es fa un silenci acollidor.

La mar és un llençol sense plecs i descobreix els seua blaus sense cap vergonya.

#BonDia a les persones que regalen la seua presència.

La mar s'enlaira amb els flocs grisos. El cim juga a amagar-se entre el cotó blanc que l'envolta. La pell rep l'abraçada i els petons del vent suau i encara fresc. Entre les piulades dels teuladins encara dorm el carrer seré. Els ulls cerquen on descansar en una matinada difosa i acolorida.

Alena una volta més mentre els dits cerquen les lletres que dibuixen la matinada.

#BonDia a les persones que fan costat a qui troben al camí.

Canta una merla solitària. Anuncia amb decisió l'arribada de l'albada. El silenci arreplega el ritme de les campanes. La melodia cau al carrer des de la teulada. La matinada calla a l'altre costat del vidre sense el badall quotidià. El carrer recorda el ritme de la pluja que vindrà. El gust enyora el darrer glop i les mans abracen la tassa encara tèbia.

Assegut al cantó un gat acarona el carrer amb la mirada.

#BonDia a qui desperta carregat d'espenta i té la mirada clara.

El primer badall trenca la nit. Les finestres son obertes i regalen el ritme del descans. El ritme del temps cau del campanar quan cal. Sembla un mecanisme melòdic i organitzat. El glop fresc, la carícia de l'aigua i el plec oblidat del llençol dibuixen un quadre nou i conegut. Un miol és la resposta a la melodia de la merla.

El matoll constant és manté entre les pedres de la revolta un dia més.

#BonDia a qui il·lumina l'horitzó amb la mirada i el somriure.

La mirada acarona els racons foscos que badallen sota els peus. Al temps deixa anar les mans per agafar la carícia fresca de la matinada. Un mot oblidat revola des del prestatge i s'amaga al record. Té poques lletres, un sò breu i fugisser com les petjades. Torna de nou el regust dolç del record. I queda perdut el tacte de la paraula.

El fanal segueix regalant els colors davant les finestres endormiscades.

,#BonDia a les persones pacients i engombolades amb les emocions.

Les lletres cauen esgotades, els instants fugissers ja son records i el cos fa per ser-hi. El silenci regala un temps breu de serenor. La mirada dubta entre el fosc de ponent i el cant a l'albada tèbia del teuladí. El cim al nord badalla amb la claror. Les fulles verdes i definides son al carrer. Les revoltes deixen passar les petjades quotidianes i el temps fuig cap la memòria.

El darrer glop és l'inici de la caminada.

#BonDia a les persones que desperten el carrer cada dia.

Els colors comprimits dibuixen el cel entre els cims i la planor de la mar. Ressona el regust a sal sota el perfil fosc del camí. El dia arriba entre arrancades i instants aturats. Un frec, una veu, la mirada. Dansen com les fulles a la tardor en una primavera decidida. Un glop i un pas. Queda al darrere la porta i el grinyol de la frontissa.

Al voltant i sense aturar-se la mirada escampa els colors concentrats a la mar.

#BonDia a qui camina per trobar nous racons a la vida.

El fanal al cel juga a amagar-se entre els núvols. Els colors es deixen veure i taquen els de claror l 'horitzó. Sona la veu del paisatge imprecís davant la mirada adormida. Les fulles es carreguen de la humitat que frega el cos. I callen. El silenci de la mirada perduda, del darrer glop, de la mà apretada al cos. El silenci de les campanes que han quedat al darrere.

Assegut a un cantó del balcó, fa viatjar la mirada entre les finestres.

#BonDia a les persones que troben en el camí el caliu i el ritme per gaudir-lo.

Estrena el dia amb la mirada plena de la boira que li va regalar el cim pedregós. El camí te els rogles aixuts de la pluja absent. El sostre clar amaga el cobert gris i l'aigua que cau amb trellat. El rierol fuig de l'albelló i arrossega el silenci al peu de la vorera. Les mans cerquen el nou mot i queden quiets un instant. I sembla una vida. I és un món per fer.

Un so. Un mot. Un instant.

#BonDia a les persones que viuen el regal de les lletres.

El sò roman contingut entre les planes. De vegades, sense voler, cauen esfilegades i ressonen en un instant etern. Les lletres esvalotades regalen un racó del món que humitegen la mirada. Una filera de formigues, un camí de sentiments o només el retrat acolorit de l'albada. Sonen i fan la vida. Callen i contenen els sentits del record mai viscut.

La matinada regala els colors de la pell d'un drac que dorm sota la memòria i el silenci.

#BonDia als éssers vius que comparteixen el caliu.

Sona el ritme de les lletres que degotegen del prestatge. Queden a mitjan camí de fer paraules. S'amunteguen i enganxen els punts amb les ratlles, les rectes amb les corves i els sons amb els ressons. La mirada cerca entre la cantarella desfermada i enigmàtica.

Fa un glop, tanca els ulls i cerca un sentit al misteri de la pluja entremaliada.

El fet de dir #BonDia ha sigut objecte d'una entretinguda votació organitzada per @jordiCasas@mastodont.cat. El resultat ha estat curiós i en part ha creat una nova realitat. Ara, a punt de refrescar el cos amb un gelat, vos donaré unes línies per fer encara més divertida la vostra imaginació.
Segur que algunes de les persones han pensat que descarregar el cos i l'ànima pot fer-se al mateix temps i sembla un estalvi considerable. ⤵️